PROVES

Les proves a l'atletisme s'acostumen a classificar en tres grans blocs: curses (velocitat, mig fons, fons, obstacles, marxa atlètica i relleus), concursos (salts i llançaments) i proves combinades (decatló i heptatló).

Proves olímpiques
Curses
Distància	Data des de la qual són olímpiques
	Homes	Dones
100 m	1896	1928
200 m	1900	1948
400 m	1896	1964
800 m	1896	1928; es va recuperar el 1960
1 500 m	1896	1972
5 000 m	1912	1996 (del 1984 al 1992: 3000 m)
10 000 m	1912 (del 1906 al 1908: 5 milles = 8047 metres)	1988
Marató	1896	1984
110 mt; Dones: 100 mt	1896	1972 (del 1932 al 1968: 80 mt)
400 mt	1900	1984
3000  obstacles	1920 (del 1900 al 1908 una altra distància)	2008
4x100 m	1912	1928
4x400 m	1912	1972
Marxa
Distància	Data des de la qual és olímpica
	Homes	Dones
20km marxa	1956 (1908 al 1952: 10km marxa)	2000 (1992 al 1996: 10km marxa)
50km marxa	1932	-
Salts
Disciplines	Data des de la qual són olímpiques
	Homes	Dones
Salt d'alçada	1896	1928
Salt amb perxa	1896	2000
Salt de llargada	1896	1948
Triple salt	1896	1996
Llançaments
Disciplines	Data des de la qual són olímpiques
	Homes	Dones
Llançament de pes	1896	1948
Llançament de disc	1896	1928
Llançament de martell	1900	2000
Llançament de javelina	1908	1932
Combinades
Disciplines	Data des de la qual són olímpiques
	Homes	Dones
Decatló	1896	-
Heptatló	-	1984

[modifica]Curses

Les curses són les proves clàssiques. Consisteixen en córrer (excepte en el cas de la marxa) una distància determinada amb l'objectiu de completar-la amb el menor temps possible. Una sortida serà nul·la si un corredor o corredora es posa en moviment abans que senti el tret de sortida.L'atleta que fa una sortida nul·la és desqualificat (en vigor des del 1 de gener de 2010). Les curses es classifiquen en:

• 100 m, 200 m, 400 m, 800 m, 1500 m, 3000 m, 5000 m,10000 m,i La Marató (42'195 Km).
• Tanques i obstacles: 100 mt femení,110 mt masculí, 400 mt i 3000 obstacles.
• Marxa: 20Km i 50Km (masculí)
• Relleus: 4x100 m i 4x400 m.

Les carreres de velocitat són les carreres on la distància a recórrer són 400 metres o menys. De tal manera que els 50 metres llisos, els 60, els 100, els 200 i els 400 són categoritzades en aquest grup. Afinant més hi es podrien distingir les carreres d'sprin (inferior als 100 metres), però no és necessari. Aquestes carreres es caracteritzen perquè l'atleta comença la carrera ajupit amb els peus col·locats sobre el bloc de sortida (starting o tacs de sortida) que l'ajudaran a guanyar impuls al principi de carrera. La sortida en aquestes curses pot ser decisiva. L'atleta no escatima en cap moment en velocitat: va tot el recorregut al màxim; potser l'única excepció és a la prova dels 400 metres, on l'atleta pot rebaixar la velocitat en determinats moments per pressionar més en altres zones.

Un cop es dóna el tret de sortida l'atleta s'impulsa amb l'starting i fa els 10 ò 20 primers metres lleugerament ajupit, per finalment posa l'esquena completament recta. Això permet una major obertura de cames. L'atleta s'ha d'impulsar fortament contra el terra en comptes de "recolzar-s'hi" com potser faria en una cursa de fons o mig fons.

Les carreres de mig-fons són aquelles compreses entre els 600 i els 3.000 metres. Les curses més populars són la de 800 metres llisos, la de 1.500 i la de 3.000. També ho seria la milla tot i no ser olímpica. En aquestes carreres l'atleta segueix una estratègia prèviament estudiada accelerant i minorant la marxa per poder durar tota la distància, també hi ha atletes que van durant tota la carrera a la mateixa velocitat. En aquestes proves no es comença amb starting, sinó de peu, i es col·loquen en una línia corba de la pista, sense carrer únic; l'única excepció són els 800 metres llisos on si que es comença amb starting i durant una distància hi ha carrer únic. L'atleta fa una menor obertura de cames i l'acció dels genolls no és tant important com a les proves de velocitat.

Les carreres de tanques són de 400 metres o inferiors en distància. L'atleta ha de superar un conjunt de 10 tanques, de diferent alçada segons la categoria i el sexe. La distància entre les tanques és diferent segons la distància que es recorri. Per passar les tanques correctament primer s'ha d'estendre una cama, passar la tanca (sense perdre el ritme) i posar-la ràpidament al terra, la segona cama passa doblegada perpendicularment al cos (de tal manera que queda paral·lela al terra): la flexibilitat és un element clau en aquestes proves. Si un atleta no passa per sobre de les tanques serà desqualificat; el fet de tombar-les no el desqualifica ni impedeix d'establir un rècord. Les carreres d'obstacles són semblants, la distància més comuna són els3.000 metres, l'atleta ha de superar obstacles que no poden caure i cada volta han de superar una riera.Les carreres de fons són totes les curses d'una distància superior als 3.000 metres: 5.000, 10.000, marató (42.195 metres fora de pista), el camp a través (fora de la pista)... Els atletes d'aquestes proves intenten evitar tots els moviments innecessaris, els genolls no es belluguen gaire i l'obertura de cames i la força són menors que a les carreres de mig-fons i de velocitat.

Les carreres de relleus hi participen 4 atletes del mateix equip. Aquests van recorrent una distància determinada i passant un tub rígid anomenat testimoni al següent del seu equip, portant-lo sempre a la mà i no està permès portar guants. El canvi s'ha de produir en una zona de transferència de 20 metres. Si durant la carrera a un atleta li cau el testimoni, aquest l'haurà de recollir i no un altre del seu equip. A més, a l'hora de recollir-lo no es pot entrar a un altre carril, si això pot interferir a un atleta contrari. Serà motiu de desqualificació si l'entrega del testimoni es fa fora de la zona de transferència.

En la marxa els atletes han de tenir sempre un peu en contacte amb el terra, o aparentar-ho a simple vista, tot i que sovint no es compleixi completament aquesta norma, serveix per evitar que els atletes corrin. Només se sancionarà si s'incompleix clarament, l'atleta que ho faci rebrà les targetes dels jutges. Les distàncies comprenen des dels 1.500 metres fins als 50km.

JOCS OLIMPICS

Un de les coses que caracteritza més al atletisme son els Jocs Olimpics.

Els Jocs Olímpics són un esdeveniment esportiu internacional celebrat durant els darrers setze dies d'un període de quatre anys anomenat Olimpíada.

Iniciats originalment a l'antiga Grècia, van ésser recuperats pel baró de Coubertin a la fi delsegle XIX. Els primers jocs de l'era moderna s'organitzaren a Atenes el 1896. Actualment se celebren els Jocs Olímpics d'estiu cada quatre anys en els anys múltiples de quatre, i elsJocs Olímpics d'hivern també cada quatre anys, en els altres anys parells no múltiples de quatre. Els primers Jocs Olímpics d'hivern es disputaren a Chamonix  el 1924.

Hi han diferents tipus de jocs olimpics:

Jocs Olímpics d'estiu

Els Jocs Olímpics d'estiu són anomenats així per diferenciar-los dels Jocs Olímpics d'hivern. Tot i el nom "d'estiu", els Jocs Olímpics no necessàriament s'han de desenvolupar durant aquesta estació de l'any, sinó que depén de la pròpia ciutat organitzadora i del clima en la qual està ubicada.

Jocs Olímpics d'hivern

Els Jocs Olímpics d'hivern són anomenats així per diferenciar-los dels Jocs Olímpics d'estiu, si bé en ells es practiquen els denominats esports d'hivern.

Aquests van néixer en el Congrés realitzat pel Comitè Olímpic Internacional l'any 1921 a Lausana per tal d'agrupar tots els esports d'hivern que quedaven excloses de la celebració dels Jocs Olímpics d'estiu per motiu climatològic. Cal aclarir, però, que en les edicions de 1900, 1908 i 1920 ja s'havien inclòs diverses modalitats d'aquests esports d'hivern.

Jocs Paralímpics

Des de la realització dels Jocs Olímpics d'estiu de 1988 a Seül (Corea del Sud), els Jocs Paralímpics es realitzen a la mateixa ciutat on es realitzen els Jocs Olímpics.L'any 1948, com a precedent dels Jocs Paralímpics, Sir Ludwig Guttmann va organitzar a Anglaterra una competició esportiva amb ex-combatents de la Segona Guerra Mundial que havien patit lesions en la columna vertebral. El 1960 coincidint amb els Jocs Olímpics d'estiu de 1960 celebrats a Roma es va organitzar una competició esportiva per a atletesdiscapacitat física, ceguera, amputacions o paràlisi cerebral. L'any 1976 es van realitzar aSuècia els primers Jocs Paralímpics d'hivern.

La participació en els Jocs Paralímpics d'estiu ha passat de 400 atletes de 23 països a Roma l'any 1960 a 3.806 participants de 136 seleccions a Atenes el 2004.

 Jocs Olímpics de la Joventut

Els Jocs Olímpics de la Joventut foren concebuts per Jacques Rogge durant el 119è Congrés del Comitè Olímpic Internacional (COI), destinats a la població esportista entre 14 i 18 anys.

Els primers Jocs Olímpics d'estiu de la Joventut es realitzaran a Singapur l'any 2010, mentre que l'edició inaugural dels Jocs d'hivern se celebrarà a Innsbruck  dos anys més tard. Aquests jocs seran més curts que els altres, així la modalitat d'estiu tindrà una durada de dotze dies, mentre que la modalitat d'hivern durarà nou dies.

Els atletes més impresionans del mon i de la vida.

Els tres atletes de molts que son molt coneguts arreu del mon per la seva especialitat.

En 100 i 200m llissos el  millor atleta es Usain Bolt, atleta especialitzat en velocitat, campeo mundial i olimpic i el home més rapid del planeta. Ostenta actualment les plusmarques mundials dels 100 m llisos, amb una marca de 9,58 s aconseguida el 16 d'agost de 2009; i els 200 m llisos, amb un temps de 19,19 s, obtingut el 20 d'agost de 2009, ambdues assolides al Mundial de Berlín. Així mateix, els 4 x 100 metres, establerta en 37,04 s el 4 de setembre del 2011 al costat de Nesta Carter, Michael Frater i Yohan Blake en el Campionat Mundial de Daegu. De fet, en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 s'havia convertit en el primer atleta en aconseguir aquestes tres plusmarques.

Carl Lewis es especialitzat en velocitat i salt de longitud va obtenir 9 ors entre l'estiu de 1984 i Atlanta 1996. És considerat una de les figures més grans de l'atletisme i un dels majors guanyadors de medalles d'or, al costat de Nurmi, Mark Spitz i Larysa Latynina.

Yelena Isinbayeva es especialitzada en salt amb perxa atleta russa especialitzada en salt amb perxa, actual campiona olímpica i europea d'aquesta prova.

Ha batut el rècord mundial de salt amb perxa femení en un total de 28 ocasions, 15 a l'aire lliure i 13 en pista coberta. A data de febrer de 2012, els seus rècords són 5,06 m i 5,01 m, respectivament.

La IAAF la va triar com la millor atleta de l'any el 2004, 2005 i 2008. El 2007 i 2009 va rebre el prestigiós Premi Laureus a la millor esportista femenina de l'any.

El dia 2 de setembre de 2009 se li va atorgar el Premi Príncep d'Àustria dels Esports.

Historia

L'historia d'atletisme, encara que sembla que no hi hagui, hi han diferents etapes:

Antiguitat

L'atletisme data de milers d'anys enrere, tant que es considera l'esport més antic del planeta. Deixant de banda esports prehistòrics sense regles ni normativa es troben, a Egipte en el segle XV aC. com a referència escrita més antiga una inscripció a una làpida d'Amenofis II, en la que es parla de la cursa a peu. Al mateix temps a la civilització minoica també feia curses, i llençaments com el de javelina i disc.

Posteriorment es van fer els Jocs Olímpics que van iniciar els grecs el 776 aC. Hi ha diverses teories que apunten a l'any 880 aC com a data d'inici dels Jocs Olímpics  però la primera referència escrita és un llistat de guanyadors del any 776 aC : Kerobos va ser el guanyador d'una cursa de 197,27 metres anomenada stadion.

El 1996 dC els Jocs Olímpics van deixar de durar un dia per durar-ne 5, temps durant el qual es feien varies proves com el pugilat, el pentatló, curses o javelina. Durant els 5 dies que durava s'aturaven totes les guerres , d'això s'anomenava treva olímpica.

Entre el 472 aC, i el 350 aC es van anar modificant alguns conceptes per acabar amb uns jocs olímpics semblants als actuals: el primer dia es dedicava a la celebració del culte de Zeus, el segon dia es duien a terme les carreres individuals i durant la resta de dies la resta de proves. Els trofeus que aconseguien els atletes eren oferts als seus déus: els atletes no rebien cap premi valuós, com podrien ser joies, or... sinó que només rebien una corona feta amb una branca d'oliva anomenada Kotinos i el reconeixement de ser els més ràpids, els que saltaven més... Els atletes anaven nuus durant tot el període, ja que allò era una representació de la bellesa masculina i intentaven imitar als déus, les dones tenien l'accés prohibit.

Edad Mitjana fins al segle XIX

Des del segle XI, les fonts informen de carreres a peu a Anglaterra. L'entusiasme és tal que les autoritats locals reserven un espai dedicat a aquestes competicions en 1154 a Lord.^[4] La descripció d'un llençador de pedras figura en els relats de Havelock el danès en 1275. Per altra banda, segons els historiadors, el Rei Henry II d'Anglaterra va fer instal·lar uns terrenys d'esport als voltants de Londres per a la pràctica de diferents proves tals com llançament de martell en trineu, llançament de barra i pala, així com jocs de pilota. Al mateix temps, els joves londinencs es desafien a interminables curses a través de la ciutat.

El 1834 un grup d'anglesos van decidir els mínims exigibles per participar en determinades proves. Les primeres reunions atlètiques van ser de la mà de les universitats d'Oxford i Cambridge (1864). El primer míting nacional a Londres va tenir lloc el 1866 i el primer míting amateur a pista coberta, celebrat als Estats Units al 1868, l'any en el que es va fundar el primer club d'atletisme. Això va desfermar l'interès per aquest esport tant a Europa com a Amèrica.

Tot i això no va ser fins els jocs d'Estocolm, al 1912 que no es van començar a cronometrar les carreres; va ser, per tant, el primer cop que es van comptar les marques, va ser en aquells jocs quan Jim Thorpe va guanyar dues medalles d'or a pentatló i decatló, aconseguint el rècord del món, sis mesos després se li van retirar les medalles i els rècords perquè cobrava 25 dòlars setmanals jugant a beisbol, el 1982, un cop ja mort, el Comitè Olímpic Internacional va entregar les medalles als seus fills i el van tornar a inscriure al llibre dels Rècords. Poc a poc l'atletisme va anar agafant protagonisme, al 1896 es van celebrar els Jocs Olímpics a Grècia impulsats per Baró Pierre de Coubertin, en un l'Estadi Panathinaikó de 333 metres de pista, i a partir d'aquí cada 4 anys un país era l'amfitrió dels Jocs, excepte en temps de guerra.

Al 1912 es va fundar la Federació Internacional d'Atletisme Amateur  amb seu a Londres. Els fundadors van ser 17 països, però actualment ja l'integren 213.

Al 1976 es va acordar que tots els rècords i proves s'expressin de forma mètrica i evitar emprar el mot milla. Actualment això s'aplica a totes les proves excepte la de milla.

 QUE ÉS L'ATLETISME?
L'atletisme és un esport que consisteix en la realització de diferents proves d'objectius i activitats diferents. Es poden classificar en 3 apartats: curses, concursos (salts i llançaments) i proves combinades  reglamentats per l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme.
El mot atletisme prové de la paraula grega "athlon" que significa lluita, competència, combat o similars.
L'atletisme és un dels pocs esports practicats de forma tradicional mundialment, tant en l'àmbit aficionat com en el transcurs de nombroses competicions de tots els nivells. La simplicitat i els pocs mitjans necessaris per a la seva pràctica expliquen en part aquest èxit. Els primers vestigis de concursos atlètics es remunten a civilitzacions antigues.